Actes 150è aniversari de la mort de Pep Ventura

INICI DELS ACTES DEL 150È ANIVERSARI DE LA MORT DE PEP VENTURA. CRÒNICA

El dia 24 de març va fer exactament 150 anys de la mort de Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura, un músic que va destacar en vida com a instrumentista de clarinet i de tenora i com a compositor de sardanes, i que avui dia continua fent les delícies dels amants de la música dita popular i de «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan» (Joan Maragall dixit) amb les seves inspirades composicions.

Per commemorar aquest fet, Creàlit s’ha aliat amb el Foment de laSardana Pep Ventura i amb l’Ajuntament de Figueres per dur a terme una activitat de creació per homenatjar aquest prohom nascut a Alcalá la Real (Jaén), que va passar la infantesa a Roses i que va viure la resta de la seva vida a Figueres. L’activitat que Creàlit durà a terme és l’edició d’un llibre que recollirà textos dels membres de la xarxa i d’altres persones vinculades amb la literatura, la sardana i la història de la ciutat. També s’hi inclouran col·laboracions de creadores i creadors plàstics i musicals, amb el desig que aquest llibre constitueixi un homenatge i contribueixi a mantenir viva la memòria del gran músic figuerenc.

L’arrencada dels actes de l’Any Pep Ventura els vam viure el dia 22 de març, amb una ballada de sardanes matinal organitzada pel Foment i amb la trobada dels participants al llibre d’homenatge a La Cate a les 16 h per escoltar una conferència de Jaume Nonell al voltant de la figura de Pep Ventura. Nonell és un estudiós del món sardanista que té un important bagatge d’estudis sobre la sardana (música i ball) i sobre compositors: es va submergir en la saga figuerenca dels Cotó, ha estudiat la figura de Miquel Pardas ─amic de Ventura i inventor del primer mètode de comptar i repartir sardanes llargues─ i ha biografiat Pep Ventura. Durant la conferència, que Nonell va fer molt amena, ens va explicar, de primer, com es va anar construint la mitificació de la vida de Pep Ventura a partir d’un primer i escadusser apunt biogràfic de Pella i Forgas a la Historia del Ampurdán (que va ser adoptat de seguida, i readaptat i copiat per altres biògrafs) per després comparar-la amb les dades i els fets documentats que tiren per terra aquesta mitificació i fan de Ventura un ésser més terrenal i, per això mateix, més vívid i més autèntic.No es va estar d’anomenar la musicòloga Anna Costal, que en la seva tesi doctoral llegida i publicada el 2014 analitza la música popular en temps de Pep Ventura (i l’evolució que experimenta gràcies al mateix músic i a molts d’altres contemporanis seus) i deixa obert el camí cap a les investigacions centrades en el personatge. Jaume Nonell també ens va parlar del fill d’en Pep, Benet, que va morir joveníssim però va deixar un llegat que també es mereix ser estudiat en profunditat.

Nonell ens va posar deures: escriure lletres per a peces (sardanes i altres) de Ventura, continuar la recerca sobre Benet, continuar els estudis sobre l’obra musical de Pep Ventura, escriure obres de nova creació dedicades al músic... En acabat, un bon berenar al bar de La Cate ens va acabar de recarregar les piles per començar a treballar de seguida en els nostres relats. Tan engrescador va ser el repte, que un parell dels escriptors es van despertar de matinada, ja amb la idea concreta del que escriuran per al llibre!

Diumenge 23, els actes d’inici de l’Any Pep Ventura van continuar com és habitual en el Foment de la Sardana: al matí, amb el tradicional homenatge al cementiri i ofrena floral al Panteó dels Figuerencs Il·lustres, que va comptar amb un poema de Montserrat Vayreda recitat per Anna Maria Velaz (comissària del centenari de la poeta) i la interpretació de la sardana Per tu ploro a càrrec de la cobla Rossinyolets, complint un desig del mateix Pep Ventura per al seu enterrament que no es pogué dur a terme quan n’era el moment per escaure’s el decés en Setmana Santa. Després de la visita al cementiri, els actes van continuar amb una ballada de sardanes a la plaça de Catalunya ─també executada per la cobla Rossinyolets─havent abans dipositat la consuetudinària corona de llorer al monument de la plaça Tarradellas.

A la tarda, la cita amb Pep Ventura va continuar al Teatre Jardí, per escoltar l’excel·lent concert de la cobla Montgrins, dirigida pel mestre Jordi Molina i presentat per la jove dansaire de Mediterrània Dansa Júlia Xaudiera. A la primera part, vam gaudir de sis sardanes de Pep Ventura, entre les quals Lo cant dels aucellets i Lo toc d’oració; a la segona, cinc sardanes dedicades a Pep Ventura i un Rèquiem de Jaume Cristau anomenat 24 de març de 1875 i que s’estrenava just en aquest concert. Hi va haver un sol bis, amb la sardana Per tu ploro. El gegantó de Pep Ventura va presidir els actes del dia, a la ballada de sardanes com al teatre.  

      

Empordà Televisió ens ofereix un vídeo de la conferència que podeu veure  AQUÍ 

També el Diari Empordà ha publicat un reportatge sobre els actes commemoratius, el podeu llegir AQUÍ